Estudi sobre la Joventut estrangera a Catalunya

El present butlletí pretén fer una radiografia de la joventut estrangera que viu a Catalunya a partir de l'anàlisi de diverses variables demogràfiques i econòmiques. Atès que és a partir dels 16 anys que l'escolarització no és obligatòria i que aquesta és l'edat mínima per treballar, totes les variables s'han analitzat considerant joves les persones compreses en el tram dels 16 als 29 anys. L'any 2009 suposaven el 17,2% de la població total i més d'una quarta part (el 27,3%) tenien nacionalitat estrangera, principalment procedents del Marroc, Romania i Equador.

Demografia

  • Perfil demogràfic

    A Catalunya, el 27,3% de la població jove és de nacionalitat estrangera. En total, són més de 350 mil nois i noies de diverses procedències, principalment marroquina, romanesa i equatoriana. Els col·lectius més joves són els nacionals de Brasil i Hondures, en què el 40% de la població té de 16 a 29 anys. La joventut pakistanesa està molt masculinitzada (hi ha 8 nois per cada noia), mentre que la de Rússia compta amb dues noies per cada noi.

Distribució

  • Anàlisi territorial

    En 60 petites poblacions catalanes no hi consta cap jove estranger empadronat. En canvi, hi ha 8 municipis on suposen més del 10% de la població total. Hi ha comarques com l'Anoia, el Berguedà o el Ripollès en què el pes dels estrangers en el conjunt de joves no arriba a un de cada cinc, mentre que en comarques com l'Alt Empordà, el Montsià, la Segarra o la Val d'Aran, més del 35% dels joves són estrangers.

Treball

  • Mercat de treball

    El pes dels joves que no estudien ni estan treballant (ja sigui perquè no troben feina o perquè no la busquen) és del 22,9% entre els autòctons i del 38,4% entre els estrangers. I és que la taxa d'atur dels joves estrangers supera la dels autòctons en 10 punts. El perfil del jove aturat és el d'un home amb estudis secundaris i amb experiència en el sector dels serveis. L'entrada en vigor de la reforma de la LOEx ha facilitat l'accés al mercat de treball a molts joves estrangers reagrupats.

Educació

  • Formació

    Un 15,9% dels joves de 16 a 29 anys segueixen estudis reglats un cop superada l'etapa d'escolarització obligatòria. Entre els estrangers la proporció no arriba a 8 de cada 100 joves, mentre que entre els autòctons hi ha 19 matriculats per cada 100 empadronats. Les proporcions augmenten notablement en la franja més jove: entre els 16 i els 18 anys el 71,7% dels joves de nacionalitat espanyola i el 55,6% dels estrangers estan matriculats en algun centre educatiu català.

    FONT: BUTLLETÍ Immigració GENCAT

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més