Àngel Castiñeira | ARA
L’educació no és sinònim
d’escolarització, sinó que incorpora una visió més àmplia o integral.
La funció educadora la realitzen avui una diversitat d’agents en un
diversitat d’espais i també en una diversitat de temps. El sistema
escolar és un dels agents educadors més importants, però no és l’únic.
Per això identificar l’educació només amb la institució escolar és
confondre la part amb el tot i fer un mal favor a aquesta.
Qualsevol aproximació al lideratge
educatiu i al seu enfortiment ha de ser integral. Ha d’incloure tots
els agents educatius: el sistema escolar, els centres escolars i el
paper interactiu de professors i alumnes a les aules, però també la
tasca socialitzadora de la família, la funció educativa de les
comunitats locals i el paper rellevant dels agents socials, culturals,
mediàtics i econòmics del país. I ha d’incloure de manera central als
subjectes educatius: les persones. En parlar de lideratge educatiu, una
primera reflexió ha d’anar adreçada al conjunt del sistema i a
l’equilibri i connexió de les seves parts; és a dir a la seva
interdependència, coordinació i simultaneïtat i, si voleu, al fet bàsic
de compartir el mateix projecte, la mateixa visió de cap on es vol
anar i com es vol anar-hi. L’aprenentatge individual i la seva millora
ni comença ni finalitza a l’escola. La formació és una activitat
permanent de la persona. Per tant, cal que les institucions amb les
quals tindrem contacte al llarg de la nostra vida assumeixin també la
seva funció educativa. L’aprenentatge té lloc en un context col·lectiu,
en el si d’una comunitat d’aprenentatge. És lògic que el lideratge
educatiu correspongui a tota la comunitat, que les xarxes
organitzatives aprenguin a compartir els objectius bàsics i els
recursos i que facin més senzill l’accés a la informació. El Lideratge
educatiu que pot aconseguir la millora contínua del rendiment dels
alumnes comença, per tant, aquí.
O són tots els agents i subjectes
educatius els que tiren alhora del mateix carro o bé ens trobarem amb
importants anomalies i frustracions: mestres molt sensibilitzats amb
pares passotes, o famílies molt mobilitzades amb administracions
públiques molt encarcarades, o comunitats locals innovadores amb
centres i alumnes rutinaris. Servirà de molt poc apostar per centres de
qualitat, invertir-hi molts diners, si alhora en el context familiar i
social no es creen entorns exigents i favorables d’aprenentatge i no
es reforcen determinats valors lligats a aquest procés. Les polítiques
educatives reformistes s’estimbaran si pares, comunitats i agents
socials no assumeixen llurs responsabilitats. Per tenir un veritable
impacte en la millora dels processos d’aprenentatge i en el rendiment
escolar, el lideratge ha de ser compartit, distribuït i transversal a
tot el procés i agents. Cada línia ha de tenir prioritats diferents,
però el sistema ha de compartir l’estratègia i l’ha de poder coordinar
periòdicament.
En l’època d’Alexandre Galí tenia ple
sentit la frase “un bon mestre, sota un pi, fa escola”. En societats
avançades i complexes com les nostres, l’exercici del lideratge
educatiu ja no pot ser una tasca aïllada de franctiradors. Si volem
exercir un lideratge educatiu efectiu hem de disposar d’una mirada
global, de creixement simultani en tots els fronts.
L’educació és una tasca compartida per
tothom, a la qual cada àmbit social té quelcom per aportar, alguna
responsabilitat per assumir. Educar no és només la tasca d’uns
“professionals”; és una tasca de tots i totes: si cal tota la tribu per
educar un infant, hem d’assumir el nostre paper. Un nou contracte
social per l’educació -com ha fet Finlàndia, per exemple- vol dir la
consciència del paper decisiu de l’educació, aglutinar els diversos
agents de l’educació en una mateixa estratègia, actuar tots plegats en
una mateixa direcció i compartir uns valors i requisits bàsics sobre la
nostra manera d’entendre i afavorir l’aprenentatge, com ara qualitat,
l’exigència, l’equitat, el rigor i l’esforç. Educar no es fa només en
el reducte de l’escola o en el marc de la família, sinó en el conjunt
de la societat.
Comentaris