Els fonaments de l'Estat modern (1): Hobbes

ω + 1 Parlant d'economia amb alguns companys, sento parlar sovint del contracte social, i per la connotació idealista que hi posen en el terme, veig que no estem entenent el mateix concepte. El "contracte social" és l'origen de l'Estat modern, que té una motivació -com no- econòmica.

Imatge posada per Hobbes a la portada del seu llibre "Leviathan".
L'Estat està format per cossos de persones, i res al món se li pot comparar.
Sosté una espasa i un bàcul (com a símbols del poder militar i el religiós).

Doncs som-hi. Oi que ho volem repensar tot des del principi? Doncs comencem mirant sota quines idees neix l'Estat, amb Hobbes i Locke.

Thomas Hobbes (s. XVII) viu un període convuls a Anglaterra; una guerra civil que acaba amb la decapitació del rei, una dictadura (Cromwell), una república i una restauració de la monarquia.

Dibuix de Thomas Hobbes (1967).
Via The New York Review of Books.

Considera que l'origen de la societat està en el temor mutu, la lluita de tots contra tots. Afirma que hi ha una igualtat natural entre tots els homes, però en un sentit diferent al que vindrà amb la Il·lustració: la igualtat prové de la facilitat amb què qualsevol pot matar l'altre.

El punt de partida econòmic és que tothom té dret a tot. Això porta a una guerra permanent pel control dels escassos recursos que tenim, que és la forma més directa d'aconseguir una ràpida i segura destrucció.

A partir d'aquí, els individus s'agrupen per aconseguir seguretat per sobreviure i fan un pacte entre ells: renunciar al dret a tot, per poder tenir alguna cosa. Això només pot funcionar de manera temporal, ja que inevitablement acabaran sorgint disputes i quan un grup cregui que pot aconseguir imposar-se sobre els altres, s'enfrontarà amb la resta. La pau no és possible.

La solució que proposa per a la pau és l'Estat-monstre, el Leviatan (el nom ve apropiadament d'un monstre bíblic). L'única manera que els individus no trenquin el pacte és crear artificialment un enemic més gran que qualsevol altre individu o grup d'individus: l'Estat.

La forma més fàcil d'entendre el Leviatan és amb l'exemple de les guerres de trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Els soldats rasos duien fusells (de llarg abast), els oficials, pistoles (de curt abast). Per què? L'explicació és que només els primers disparaven a l'enemic; els oficials hi estaven per disparar als soldats, si aquests volien fugir.

La funció de l'Estat de Hobbes és la mateixa. Per garantir que es compleix el pacte econòmic de renúncia al dret a tot, cal obligar els individus a fer-ho, pel poder que dóna el fet de ser més fort que tots ells.

Hobbes pot ser interessant en el seu context històric, però per què l'he tret avui en dia si estàvem parlant de la crisi? Doncs perquè el model del Leviatan permet entendre moltes coses d'economia i de política actuals. Per exemple:

1. El model d'Estat autoritari. La preservació de l'Estat s'ha d'assegurar amb l'ús de la força contra els propis ciutadans. Estudiant el poder i l'origen del capitalisme, Max Weber va explicar fa uns cent anys que "l'Estat té el monopoli de la violència legítima". En un comunicat oficial de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas afirma recentment que "hi ha de poder haver un ús legítim de la força emparada en aquesta mateixa democràcia, com passa a tots els països avançats del món".
2. La crisi econòmica és una conseqüència directa (segons l'anàlisi de Hobbes) de l'afebliment de l'Estat. La falta de regulació financera i laboral prové del fet que les multinacionals i els mercats financers han passat a tenir més poder de decisió i riquesa que els Estats, i per tant ja no respecten el pacte social, perquè tenen mitjans per guanyar més beneficis.
3. Un procés d'auditoria del deute com el que ha començat es pot presentar com una amenaça interna contra els interessos de l'Estat. Quan l'Estat defensa el pagament del deute "pel bé comú", cal saber des de quin punt de vista ho afirma; l'Estat actual no ha estat mai un pacte social entre individus iguals, sinó que sorgeix d'un pacte d'obediència i submissió de tots els individus davant un poder més gran que tots ells. El "bé comú" vol dir, doncs, la preservació de l'Estat i dels seus interessos.
   
   Concretant més: a l'Estat en global li interessa que se sanegi el deute, encara que sigui en un 85% privat, ja que la situació econòmica del conjunt és insostenible. Per tant, l'interès "general" passa per sobre de l'interès de la majoria dels seus membres, que veuen retallats els seus drets en nom d'un deute de què no són responsables.
   
   A partir d'aquí també s'entén el bloqueig a les iniciatives per un control participatiu dels pressupostos de l'Estat, però aquest tema sortirà de nou més endavant.