Assemblea IRIS
Hola a tots i totes,
suposo que la majoria de vosaltres no sabeu qui soc. doncs bé, vaig
a presentar-me. sóc supereducació !!! Bé, bé, moltes gràcies.....
i ara estareu pensant, tot això esta molt bé, però...... per què
he acabat jo aquí i no a qualsevol altre lloc.
Doncs bé des de fa
alguns mesos he sobrevolat universitats, escoles i instituts, i he
intentat ajudar a tots aquells que estiguessin aportant el seu granet
de sorra per intentar salvar l’educació pública.
Fa una setmana, volava
per sobre d’aquest institut i sense saber perquè els meus super
poders van començar a fer figa i vaig caure. En obrir el ulls vaig
descobrir que era fosc i que estava tirat al vell mig del pati.
Al mirar l’edifici vaig
veure llum, vaig veure un grup de persones reunides, estaven molt
serioses i semblava que discutien. No ho podia entendre. Per què la
gent que lluita per el mateix s’enfronta?
Per sort encara em podia
tornar invisible i em vaig apropar. després d’uns moments molt
tensos, un petit grup, es va quedar a dormir al institut.
Llavors en un moment de
la nit hem convocat aquesta
concentració per mostrar el rebuig a les situacions tenses que estan
vivint els companys i companyes que participen de forma més activa. I per posar de manifest la pressió que està patint una part de
l’equip docent per part dels seus superiors més directes.
volem dir que malgrat els
impediments que vam patir a la última tancada, es va poder dur a
terme. aquest fet ha tingut una repercussió important a alguns
mitjans de comunicació i a altres centre, i gràcies a això, molta
gent s’ha apropat per començar a donar recolzament a la lluita
que a totes i tots ens uneix, una escola pública, digna i de
qualitat.
Hem de mantenir–nos
fermes i deixar de banda la por. Això ens ajudarà a tirar cap
endevant per construïr l’educació que tots volem.
Actualment, ens trobem en
una situació educativa precària, menys personal qualificat,
augment de la ràtio, recursos insuficients per cobrir la demanda,
etc.
No hem perdut l’esperança
i sabem que és possible el canvi, però això sí, hem d’unir les
nostres forces i fugir d’actituts individualistes.
Davant les adversitats
ens enfortim i la nostra motivació va creixent per apropar-nos als
nostres objectius i finalitats.
Desperta! i ajuda'ns ha
despertar a més gent! el canvi és possible i està a les nostres
mans.
Comentaris