Ja fa prop d’un mes que les gairebé 150 veïnes –entre elles, 58 menors– del Bloc de Sabadell viuen amb la incertesa d’un desallotjament imminent. L’edifici de 40 pisos es va ocupar l’abril de 2013 i, al llarg d’aquest darrer any, s’ha omplert de famílies en situacions extremes que han trobat en la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de la ciutat l’única via per poder accedir a un habitatge. Ara, un gir inesperat de la fiscalia, que en demana el desallotjament fins i tot sense que ho hagi explicitat la propietat, ha sacsejat i ha posat en alerta la PAHC i tot el moviment social i veïnal de la ciutat.
JÚLIA VALÈNCIA / @JACKELINEJU a La Directa
La Sareb, propietària de l’immoble i popularment coneguda com el banc dolent, ha estat finançada amb un 45% de diners púbics amb l’únic objectiu de sanejar el sistema bancari i, tot i acumular milers de pisos buits, admet que no pren partit per la política d’habitatge de l’Estat.
Aquest bloc de pisos va ser ocupat en el marc de la campanya de l’Obra Social de la PAH, que ja acumula una vintena d’edificis a tot l’Estat espanyol. Les famílies que hi viuen han pogut refer la seva vida i han trobat en aquesta sortida col·lectiva, també, una manera d’establir-se al barri, organitzar-se solidàriament i de manera comunitària per menjar i vestir-se i oferir als seus fills i filles una estabilitat emocional i logística que les administracions públiques els han negat.
On no arriben les administracions
Les exigències de mínims de la PAH amb relació a aquest conflicte esdevenen clares, “si la Generalitat no té recursos per oferir a aquestes famílies, la Sareb sí que els té i cal que es comencin a dur a terme polítiques valentes per recuperar-los en els termes que es necessitin, no en els que imposi el banc dolent”, afirmen.
Pau Llonch, portaveu de la PAHC i de l’Obra Social, explica fins a quin punt la situació esdevé paradoxal: “No és que l’Estat o els seus representants no ens ajudin a resoldre la problemàtica i no governin amb fermesa per oferir solucions a la vulneració sistemàtica d’aquest dret bàsic”, sinó que, segons l’activista sabadellenc, “a través del fiscal, demana un desallotjament cautelar”. El desallotjament significaria “desnonar famílies que ja han estat desnonades i portaria la ciutat a un escenari de conflictivitat social greu pels danys que suposaria que, de cop, tantes famílies quedessin al carrer”, argumenta Llonch.
Amb aquest tipus d’ocupacions, la PAH està resolent les necessitats de la població que no troba cap solució a través de l’administració, que reconeix –en boca de la regidora Marta Farrés– que “no disposa de recursos suficients per assegurar el dret a l’habitatge a qui ho necessita” i afirma que, si hi ha un desallotjament sense una planificació política prèvia, “totes les persones del bloc quedaran al carrer”.
Amb aquest tipus d’ocupacions, la PAH està resolent les necessitats de la població que no troba cap solució a través de l’administració, que reconeix –en boca de la regidora Marta Farrés– que “no disposa de recursos suficients per assegurar el dret a l’habitatge a qui ho necessita” i afirma que, si hi ha un desallotjament sense una planificació política prèvia, “totes les persones del bloc quedaran al carrer”.
L’Ajuntament de Sabadell també ha demanat la paralització del desallotjament cautelar i ha entregat a la jutgessa els informes dels Serveis Socials que avalen que les famílies que viuen al bloc han esgotat totes les vies i no tenen cap més alternativa. “Fins ara, només ha pogut oferir solucions temporals, parcials i ridícules com una o dues setmanes de pensió”, afirma Deborah Serrano, una altra de les portaveus del col·lectiu.
Funció social o dret a la propietat privada
Quan la PAHC va ocupar aquest edifici, la jutgessa Immaculada Vacas va denegar el desallotjament cautelar emetent una interlocutòria sense precedents, on ressaltava la importància de la funció social que la plataforma havia donat a l’edifici i criticava la Sareb pel mal estat del bloc. El banc dolent mai no va atendre les peticions reiterades de la plataforma per negociar lloguers socials assequibles per a les famílies i va tancar les portes al diàleg.
Un any més tard, el fiscal, Ignacio Abinzano, ha demanat el desallotjament immediat i imposa multes de 2.250 euros a cada persona, amb risc d’una pena de presó de tres mesos si no es paguen. La jutgessa, fent un canvi de rumb, ha acceptat la petició del fiscal.
Un any més tard, el fiscal, Ignacio Abinzano, ha demanat el desallotjament immediat i imposa multes de 2.250 euros a cada persona, amb risc d’una pena de presó de tres mesos si no es paguen. La jutgessa, fent un canvi de rumb, ha acceptat la petició del fiscal.
No obstant això, s’ha pogut presentar un recurs de nul·litat sobre l’ordre llançada i, actualment, s’espera que el tràmit faci el seu curs. En aquesta conjuntura, cal recordar la sentència del Tribunal d’Estrasburg, que va posar en un pla prioritari la salvaguarda de les famílies i el seu dret bàsic a accedir a un habitatge en el cas del Bloc de Salt.
--------------------
Sareb i Generalitat; regulació pública o privada?
La Sareb afirma que ha pactat la cessió temporal de 600 pisos amb la Generalitat perquè aquesta els disposi per a lloguers socials. No obstant això, no n’ha indicat la ubicació.
La PAHC de Sabadell reivindica que “el més coherent” seria que els 40 pisos del bloc s’incloguessin en aquesta cessió i manifesta clarament que “només acceptarà un escenari de reallotjament de les famílies si és a la mateixa ciutat i si el procés es desenvolupa de manera transparent per part de la Generalitat”.
La PAHC de Sabadell reivindica que “el més coherent” seria que els 40 pisos del bloc s’incloguessin en aquesta cessió i manifesta clarament que “només acceptarà un escenari de reallotjament de les famílies si és a la mateixa ciutat i si el procés es desenvolupa de manera transparent per part de la Generalitat”.
A més, les portaveus del col·lectiu continuen recordant que, des del seu naixement, la PAHC aposta i treballa en termes polítics perquè “la regulació del dret a l’habitatge sigui pública i exercida amb valentia, ja que el fet que el mercat reguli els drets fonamentals de les persones és el que ens ha portat a la situació de misèria i despossessió que patim”.
Aquest article va ser publicat a la DIRECTA n.367. Pots subscriure-t’hi o trobar-la als nostres punts de venda.
Comentaris