Aprendre a ser en comunitat

La idea de implicació a l’entorn es relaciona amb aquell temps que es dedica als altres i la voluntat de la millora col·lectiva. Una idea lloable i sovint percebuda com l’empresa d’uns pocs que, guiats pels seus principis, aporten a un o altre projecte social el temps lliure de què disposen, formant part d’un grup amb qui comparteixen un propòsit que inclou una promesa que el futur serà millor. Dit així, sembla una tasca reservada a súper herois i heroïnes amb temps i ganes de dur a terme, a banda del paper que els pertoca fer a l’auca (a la feina, als estudis o als projectes personals), alguna cosa més enllà de la seva pròpia individualitat en favor de l’indret i el context en el què viuen. Però reduir el cercle dels qui s’impliquen als qui tenen hores i motivació de fer-ho, i deixar l’interès envers al que passa al nostre entorn arraconat al calaix de “jo no m’hi puc ficar” o “ja no em toca” no té en compte que participar no és quelcom que ens hem oblidat de fer i que farem quan tinguem més opcions i moments. La idea que fonamenta l’acció de formar part d’una comunitat [...]

Elena González Vidal @elenagvidal a El Diari de l'Educació

La idea de implicació a l’entorn es relaciona amb aquell temps que es dedica als altres i la voluntat de la millora col·lectiva. Una idea lloable i sovint percebuda com l’empresa d’uns pocs que, guiats pels seus principis, aporten a un o altre projecte social el temps lliure de què disposen, formant part d’un grup amb qui comparteixen un propòsit que inclou una promesa que el futur serà millor. Dit així, sembla una tasca reservada a súper herois i heroïnes amb temps i ganes de dur a terme, a banda del paper que els pertoca fer a l’auca (a la feina, als estudis o als projectes personals), alguna cosa més enllà de la seva pròpia individualitat en favor de l’indret i el context en el què viuen.

Però reduir el cercle dels qui s’impliquen als qui tenen hores i motivació de fer-ho, i deixar l’interès envers al que passa al nostre entorn arraconat al calaix de “jo no m’hi puc ficar” o “ja no em toca”no té en compte que participar no és quelcom que ens hem oblidat de fer i que farem quan tinguem més opcions i moments. La idea que fonamenta l’acció de formar part d’una comunitat de manera activa és que es tracta d’un procés que necessita un primer pas de decisió, evidentment, però sobretot, és un procés que ens transforma com a individus, que ens repta a sortir de la comoditat de qui som i com estem, i que s’aprèn mentre es fa ja que a participar, se n’aprèn participant. És una eina més per al desenvolupament de la pròpia persona.

Estar implicant a l’entorn és crear comunitat. És fer xarxa amb els veïns i veïnes del barri, amb les diferents entitats i institucions educatives del poble o amb l’associació de cultura tradicional del carrer del costat. Ens fa més forts com a associació, perquè fem més dens l’ordit d’organitzacions i entitats del nostre entorn, compartint experiències, necessitats i reptes. Però sobretot, ens fa més rics com a individus, perquè ens posa en contacte amb realitats diferents a la nostra, permetent-nos eixamplar la visió que tenim sobre els temes que ens afecten a tots, aprenent de les opinions dels altres i desenvolupant l’empatia.

Les persones que volen tenir un paper actiu al seu entorn, que volen ser-hi de manera conscient i amb voluntat d’aportar el seu granet de sorra per menut que sigui, estan efectivament transformant a poc a poc l’entorn que els envolta. Però el que és realment especial d’entendre la comunitat com un espai d’aprenentatge i de participació activa és que en essència estan permetent-se a ells mateixos evolucionar i transformar-se com a individus. Estar compromesos en un projecte d’incidència al nostre entorn requereix d’una actitud personal conscient del que es vol i del que es fa, de l’aptitud de copsar les capacitats que es tenen i de les que es requereixen per poder assolir els objectius compartits. I per sobre de tot, d’una bona dosi de sentit crític i de ganes de millorar. Aquest, com tants treballs que atenyen a la construcció d’un mateix, és un exercici exigent i que és molt més agraït de fer i fructífer si és de la mà d’altres amb qui compartir aquest procés de creixement i descoberta.

És precisament perquè aprendre a ser en comunitat té tant a veure amb aprendre ser un mateix, que l’aprenentatge en la participació no es pot deslligar de les relacions entre les persones i les habilitats personals, les dinàmiques de grup i del treball en equip. Es tracta doncs d’adquirir gradualment determinades maneres de fer que ens permeten fer-nos més forts: l’autonomia individual, la confiança en grup, la iniciativa, la capacitat crítica i d’anàlisi, la cooperació o la gestió del conflicte. Participar és una forma d’apropiació de la pròpia realitat, tant en el terreny individual com en el col·lectiu, que permet prendre consciència de les pròpies capacitats i possibilitats. I en conseqüència, dota de capacitat de decisió i canvi sobre tot allò que afecta a les nostres vides i al nostre entorn.

Pensar en la comunitat com a espai d’aprenentatge és pensar-se a un mateix com a part del tot i tenir el valor de creure que el que hom pot aportar amb ànim positiu i constructiu farà avançar l’espai de tots cap a millor. Alhora, és fer una aposta personal pel fruit que es recollirà, que no serà ni monetari ni tangible, però sí mesurable i valorable. Implicar-se a l’entorn és l’opció dels qui veuen una oportunitat d’aprenentatge i progrés en l’espai social compartit.

Si voleu treballar com a educadors i educadores per crear xarxa i comunitat, tant a nivell local com global, podeu trobar recursos als documents:

L’EINA és un banc de propostes creat per una sèrie d’entitats relacionades amb el món de la pau, el desenvolupament, els drets humans, el gènere, els moviments socials i la cooperació, entre altres. (podeu veure’ls aquí)

De la col·lecció de llibres Tambali, recursos per educar en valors, les activitats 8, 18, 23, 50 de llibre Passem a l’acció! estan relacionades amb l’Objectiu del Mil·lenni que d’enguany.