Albert Diez. "Des d'avui, no formo part de l'organització Procés Constituent, encara que continuo considerant que el seu nom és quelcom que necessitem i hem d'aconseguir. Com a conseqüència el meu suport personal serà des d'aquest moment inequívocament i unívoca pels companys i les companyes de sempre i volia que no en quedés dubte. Per la Ruptura, CUP-Crida Constituent."
A l'octubre de 2013 vaig dir a l'acte central de Procés Constituent "Us vull animar a fer aquest camí amb generositat i amb respecte per totes aquelles assemblees que ja funcionen i porten anys defensant i iniciant el canvi social des de la base, siguin de les pioneres que abans parlava o tinguin un any de vida, s'anomenin Candidatures d'Unitat Popular, Gent de Gramenet, Altraveu per Castellar, o com es diguin. Segurament, la manera de fer-ho és facilitant possibilitats de generar major complicitat, reconeixement mutu i postures comunes. Reconèixer-nos en la lluita i el treball de les altres i que elles ho facin en el nostre és la forma més sòlida de construir"
Però abans d'això, quan vaig fer el pas de donar suport al llançament públic d'aquesta proposta molts em van dir que seria una nova maniobra d'Iniciativa, una forma de recuperar gents d'esquerres per acabar-los portant cap al terreny de sempre. Era una hipòtesi factible que jo no descartava, però vaig decidir fer un pas endavant, a risc d'equivocar-me, per si érem capaces de "contribuir a la construcció d'un referent polític, una alternativa de majories per la transformació social, per la superació del capitalisme i per impulsar una nova etapa històrica" com havíem dit a la trobada Construïm alternatives poc abans.
De fet, ja el 2013, semblava que les opcions de la proposta de Procés Constituent passaven per eixamplar l'espai rupturista ocupat per les CUP i altres petites organitzacions locals (com jo vaig proposar el 13Oct) o per refer l'espai d'esquerra institucional d'ICV.
Per mi, en el moment d'afegir-me al Procés, era "imprescindible que, almenys, les persones de la CUP formin part d'aquest nou referent polític. Que el sentin com un projecte propi. Crec que si, per un moment, aquesta idea es percebuda com alguna cosa contraposada o competidora de la CUP, fracassarem perquè no és un actor més, és l'actor polític alternatiu existent actualment"
Tot això va passar abans que existís Podemos, però independentment d'aquest "detall" sembla que els esdeveniments i la força dels fets han portat a que finalment els qui m'avisaven tinguessin raó. És cert que algunes agrupacions locals del Procés, com les de Barberà, Sant Cugat o Castellar han actuat en la línia que apuntava al principi, la línia general triada ha estat ben bé una altra.
Un cop he vist que de forma efectiva, més enllà de les bones intencions d'algunes, el Procés Constituent servirà per reflotar de nou ICV, proveint-los, juntament amb Podemos, d'una nova pell i al mateix temps per confrontar-se amb la CUP i afeblir-la, no tinc més remei que abandonar aquesta nau que crec que ja no respon al seu propòsit original o. almenys al que jo n'esperava. També és veritat que sempre he estat amb un peu a cada costat (donant suport també a Crida Constituent) i amb el cos sencer (i el cap!) a l'AEB i les CAV, i que a partir del primer any no vaig poder/voler implicar-me gaire en el desenvolupament de Procés Constituent, però no crec que la meva participació individual més activa hagués pogut modificar res.
Tot i un final que no volia, el camí ha estat ric en experiències i m'ha permès conèixer persones molt interessants a les que vull agrair el que he après compartint reunions, actes i moments amb elles. Persones conegudes tant als primers grups promotors, com a les localitats on vaig anar a explicar el projecte o a la pròpia assemblea del meu poble.
Així que des d'avui, no formo part de l'organització Procés Constituent, encara que continuo considerant que el seu nom és quelcom que necessitem i hem d'aconseguir. Com a conseqüència el meu suport personal serà des d'aquest moment inequívocament i unívoca pels companys i les companyes de sempre i volia que no en quedés dubte. Per la Ruptura, CUP-Crida Constituent.
Disculpes als qui em vau avisar, sabia que podia acabar així, però volia intentar que no passés.
Comentaris
Fa uns dies vaig donar-me de baixa de Procés Constituent després que s’acordés iniciar converses amb ICV i Podem per participar d’una candidatura conjunta. Aprofitava l’ocasió per disculpar-me amb els que m’havien avisat al principi de l’aventura que acabaria així, com un apèndix legitimador d’ICV.
Ara que el Procés ha decidit no participar finalment de la candidatura, m’hauré de disculpar amb les companyes i companyes que hi continuen participant. Segurament no hauria d’haver donat per fet l’acord amb ICV quan només s’havia aprovat intentar-ho.
Per mi, l’aposta per aquesta via en comptes de l’opció d’intentar eixamplar l’espai netament anticapitalista de les CUP, era suficient motiu per deixar del tot el Procés. Però que no hagin acceptat formar part de la candidatura Catalunya si és pot (quin morro amb el nom sigui dit de passada) per les condicions que s’imposaven, honora a l’organització i treu una mica la raó als qui em deien que això només serviria com a forma de captar gent “radical” per tornar-la cap al camp d’ICV i frenar l’ascens de la CUP.
Suposo que tot el que fem per intentar avançar cap a la ruptura amb el règim, estarà bé. Si de veritat perseguim aquest objectiu.