6 consells pràctics per fer una bona memòria anual

Ruben Escobar | Xarxanet. La memòria és un document que servei perquè cada any les entitats recullin l’activitat que han fet durant el corresponent exercici i rendeixin comptes a la societat. Comunicar amb eficiència és clau per millorar la incidència que fan les organitzacions en el Tercer Sector. La memòria, en aquest sentit, és una de les millors oportunitats per comunicar que les entitats poden fer servir. Entre altres coses, permet fer un resum de les dades més actualitzades de la teva ONG, dóna oportunitats per innovar en el disseny i incloure material audiovisual i aporta contingut per poder omplir el calendari editorial de l’entitat.


A continuació, proposem algunes recomanacions per a les entitats a l’hora d’elaborar la memòria anual:

1. Tingues una metodologia preparada

La memòria anual és un document que has de fer, mínim, un cop l’any. Si interioritzes que quan acabi l’any hauràs d’elaborar-la sí o sí, pots començar a guardar tota la informació en bases de dades, recollir persones de contacte, o tenir la teva pròpia metodologia per estalviar temps i feina.

2. Parla amb la teva base social

Redactar la missió, la visió i els valors de l’entitat és un dels elements claus de la memòria, però per saber quina és la incidència real de la teva entitat, és bo fer petites trobades amb el teu voluntariat o socis, d’aquesta manera podràs saber quins són els aspectes que realment et diferencien i comunicar una activitat més propera.

3. Utilitza les infografies

Una bona manera per resumir moltes dades de manera simple, visual i creativa és dissenyar infografies sobre l’activitat de l’entitat. És una solució que farà la memòria més atractiva i facilitarà la lectura i la comprensió al públic que la llegeixi. Piktochart és una plataforma digital per crear infografies que ofereix una gran quantitat de plantilles i opcions de disseny.

4. Adapta-la al món digital

Tradicionalment les memòries s’han imprès en format paper. Les noves tecnologies i Internet han permès que el canal digital sigui una nova via per compartir arxius i coneixement, com en aquest cas, també la memòria. És important que elaboris una versió en línia per poder compartir-la a la xarxa. D’aquesta manera podràs generar enllaços per ampliar informació, arribaràs a un públic més ampli i t’ajudarà a posicionar-te als cercadors.

5. Fes servir un llenguatge proper

Sovint les entitats fan servir un llenguatge propi que només entenen les persones que s’involucren dia a dia. La memòria és un document que llegirà gent de diferents entorns, així que és important evitar les paraules tècniques i fer servir un llenguatge senzill i entenedor, que no simple.

6. Estructura i defineix les parts

És important saber què vol comunicar la teva ONG i com ho vol fer. Normalment, les entitats escriuen sobre la missió, història, activitats i esdeveniments de l’any, finançament, equip de treball... Medita sobre l’impacte social que té la teva entitat i pensa que potser tens coses per comunicar que fugen dels models tradicionals. Tu decideixes quins apartats tindrà la teva memòria i què és el que més l’interessa al teu públic, però sempre, estructura el contingut i defineix-lo de manera clara.


Alguns exemples de memòries d’ONG internacionals serien la de Metges Sense Fronteres, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional o ONGAWA. A més, per acabar de fer una memòria amb un regust internacional, és una bona idea traduïr-la a diferents idiomes per poder compartir-la amb un públic més ampli i treballar el networking amb altres organitzacions d'arreu del món.

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més