Al contrari del que ens agradaria creure no existeix alguna cosa semblant a un grup sense estructures, la manca d'estructura és organitzativament impossible.
Des dels seus inicis els grups han d'anar cap a la posada en marxa deliberada d'una estructura col·lectiva amb tasques precises i el mandat legítim a partir d'una base social determinada.
Quin tipus d'estructura ha de tenir l'organització? Aquí sembla essencial abandonar posicions dogmàtiques. No es tracta d'escollir entre preferències dicotòmiques preestablertes: A favor d'estructures complexes i molt ben definides o d'estructures informals que tinguin més control popular? La democràcia efectiva requereix de diferents estructures en diferents moments i que la funció a desenvolupar és el determinant més important de l'estructura organitzativa que s'adopta. La vida del grup no ha d'anar a remolc de l'organització, sinó a l'inrevés: és l'organització la qual ha de ser un reflex del que el grup es proposa viure i realitzar. I a més, l'organització ha de ser gestionable per part dels membres, és a dir, no ha de ser més complexa del que poden assimilar amb tranquil·litat.
Al contrari del que ens agradaria creure no existeix alguna cosa semblant a un grup sense estructures, la manca d'estructura és organitzativament impossible. Qualsevol grup de persones que, per raons s'uneix durant un període de temps determinat i amb un objectiu qualsevol, es donarà inevitablement una o altra forma d'estructura: aquesta pot ser flexible i variarà amb el temps; tal, pot servir per distribuir tasques equitativament o no, i també per distribuir el poder i la influència entre els diferents membres del grup... Pot tenir qualsevol finalitat però l'estructura es conformarà independentment de la personalitat, facultats, o interessos de les persones que el componen.
Aspirar a crear un grup sense estructura és tan inútil i enganyós com pretendre que hi hagi notícies objectives que les ciències socials estiguin lliures de valors o que hi hagi una economia lliure. Un grup laissez-faire és tan realista com una societat laissez-faire: la noció de grup sense estructura es converteix en una cortina de fum que afavoreix els forts.
Decidir quina és l'estructura organitzativa del grup és, però, diferent de formalitzar el grup. Sovint, aquesta formalització pot semblar opcional, sobretot quan els objectius i les activitats que es desprenen no semblen requerir d'una organització complexa; però, hi ha importants arguments a favor de realitzar una estructuració formal.
De manera similar, la filosofia del laissez-faire no va impedir als econòmicament més forts establir un control sobre els salaris, els preus i la distribució dels béns; únicament impedia que el govern ho fes. Així, la manca d'estructura, és normalment defensada per aquelles que tenen major poder (siguin o no conscients). En la mesura que l'estructura del grup és informal, les normes de com es prenen decisions són només conegudes per unes poques, i la consciència que hi ha una relació de poder es limita a aquelles que coneixen les normes. Aquelles que no les coneixen, o no han estat seleccionades per a la seva iniciació romandran en la confusió o patiran la paranoica impressió de que passa una cosa d'el que no tenen plena consciència.
Així cal que les estructures siguin implícites. Les normes de com es prenen les decisions han de ser obertes i conegudes per totes, el que només passarà si són formalitzades; això no vol dir que la formalització de l'estructura d'un grup destrueixi necessàriament la seva estructura informal, normalment no passa així, però sí impedeix que l'estructura informal tingui un control predominant, alhora que ofereix millors mitjans per controlar-les si la gent involucrada no respon a les necessitats generals del grup.
El pas d'una estructura informal a una formal posa sobre la taula un tema delicat: el lideratge.
Un grup pot tenir una estructura formal i, també pot tenir una estructura informal o encoberta. És aquesta estructura informal, especialment en els grups no estructurats, la que crea les bases per al desenvolupament d'elits. En un grup de deu o més persones acostumen a dominar un grupet més petit i la resta pot sentir-se exclòs del poder. Davant de les capelletes és convenient formalitzar l'estructura.
El terme elit es refereix a una petit grup de gent que domina un altre grup major del que és part, sense haver normalment una responsabilitat directa sobre aquest grup més gran i, actua freqüentment, sense el seu consentiment o coneixement.
Les elits no són grups de conspiració; poques vegades un grup petit es reuneix i tracta deliberadament d'acaparar a un altre grup més gran per als seus fins. Les elits són ni més ni menys que grups d'amigues que, incidentalment, participen en la mateixa activitat política, encara que d'altra banda, probablement portarien una activitat política independentment que mantinguessin o no una amistat. La coincidència d'aquests dos fets és el que genera una elit en un grup determinat i també el que fa tan dificultosa la seva ruptura.
Aquests grups d'amigues funcionen amb xarxes de comunicació al marge de qualsevol canal que el grup hagi establert a aquest efecte i, si no hi ha canals, funcionen com l'única xarxa de comunicació; perquè aquesta gent és amiga, perquè habitualment comparteixen els mateixos valors i concepcions polítiques, perquè es parlen en circumstàncies de la vida quotidiana, perquè es consulten quan han de prendre petites decisions sobre les seves vides, la gent que participa en aquestes xarxes té més poder que aquella que no hi participa. És estrany el grup que no estableix alguna xarxa informal de comunicació a través de les amigues que en ell es fan.
Alguns grups, depèn de la seva mida, poden tenir més d'una xarxa informal de comunicació, fins i tot aquestes poden barrejar-se. Quan només hi ha una xarxa d'aquest tipus, aquesta es converteix en l'elit del grup informal independentment que els seus membres vulguin o no ser elitistes. Si per altra banda, és l'única xarxa existent en un grup formalitzat aquella pot o no equivaler a la seva elit, depenent de la composició i naturalesa de la seva estructura formal. Si hi ha dues o més xarxes d'amigues, potser aquestes competeixin entre si pel poder en el grup, creant d'aquesta manera traccions; també pot ocórrer que una de les traccions deliberadament abandoni la competició deixant a l'altra com a elit del grup. En un grup formalitzat coexisteixen normalment dues o més xarxes d'amigues que competeixen entre si pel poder formal. Podria considerar-se que aquesta és la situació més sana, ja que els membres restants poden actuar d'àrbitres entre els dos grups que competeixen pel poder i, d'aquesta manera plantejar determinades exigències a aquells amb els que s'alien temporalment.
Cal trobar un equilibri entre les necessitats d'estructuració i les necessitats de relació informal.
Vivim en una societat en la qual s'espera que els grups prenguin decisions i designin a determinades persones perquè les exposin davant el públic en general. La premsa de la mateixa manera que el públic no sap escoltar amb serietat a membres de determinats grups, volen saber el que el grup pensa. Fins al moment hi ha tres tècniques per conèixer l'opinió d'amplis sectors, el vot o el referèndum, el sondeig d'opinió pública, i l'al·locució de portaveus. Si el grup no ha designat explícitament portaveus, d'alguna manera "naixeran estrelles". Aquestes persones no representen normalment a un grup determinat o un estat d'opinió; elles ho saben i normalment així ho diuen, però com que no existeix un portaveu públic del grup per donar a conèixer la postura de la mateix davant d'un tema, aquestes "estrelles" són utilitzades com a portaveus. D'aquesta manera, independentment de la seva voluntat i independentment que el grup ho accepti o no, les persones que gaudeixen de certa notorietat es troben per defecte exercint el paper de portaveus. I això pot representar un problema.
Principis per a una estructuració democràtica
Una vegada que un grup deixa de aferrar-se tenaçment a la ideologia de la manca de formalització té la possibilitat de desenvolupar aquelles formes organitzatives que millor s'adeqüin al seu funcionament, el que no vol dir que s'hagi de anar a l'altre extrem, i cegament imitar les formes tradicionals d'organització; però tampoc s'ha de rebutjar, amb la mateixa ceguesa, algunes de les tècniques tradicionals. S'han d'assajar diferents formes d'estructuració i desenvolupar tècniques diverses a emprar en situacions diverses. I abans de començar qualsevol experiment intel·ligent hem d'acceptar l'opció que no hi ha res inherentment perniciós en la pròpia estructura, només la seva excessiva presència.
Podem tenir presents alguns principis que són fonamentals per a qualsevol estructuració que aspiri a ser democràtica i també políticament eficaç per mètodes democràtics. Aquests principis són:
1 .- La delegació per mètodes democràtics, dóna formes específiques d'autoritat a persones concretes i per a tasques delimitades; permetre que algunes persones assumeixin treballs o tasques per defecte no vol dir més que no seran realitzats amb serietat. Si algú és seleccionat per realitzar una tasca, preferiblement després d'expressar el seu interès i voluntat de dur-la a terme han adquirit el compromís i no pot ser fàcilment ignorat.
2.- Exigir a les persones en qui s'ha delegat autoritat que siguin responsables davant aquelles que els han triat. D'aquesta forma el grup té control sobre les persones que es troben en posicions d'autoritat. Individus aïllats exerciran el poder però és el grup qui té l'última paraula sobre com aquell ha d'exercir-se.
3.- Distribució de l'autoritat entre el major nombre de gent que sigui raonablement possible, el que impedeix que es creï un monopoli de poder i exigeix a les persones que es troben en llocs d'autoritat a consultar altres moltes en el procés de exercir-lo, també ofereix la possibilitat que molta gent adquireixi responsabilitat sobre tasques específiques i, per tant es desenvolupi en diferents facetes.
4.- Rotació de llocs entre diferents persones. Designar una persona a un lloc perquè gaudeix de simpaties en el grup o entorpir la seva tasca perquè no les té, no beneficia a llarg termini ni al grup ni la persona en concret. La capacitat, l'interès i la responsabilitat, han de ser les premisses que actuïn en aquesta selecció. Han en aquest sentit, oferir oportunitats perquè la gent adquireixi noves capacitats, però, la millor manera de portar això a terme és mitjançant un programa d'aprenentatge i no pel mètode de tirar-se a l'aigua per aprendre a nedar. Assumir una responsabilitat que no es domina bé és molt desmoralitzador, al revés, estar en una llista negra per actuar correctament no és molt animós per potenciar les pròpies facultats.
5.- Difusió de la informació a tot el món el més freqüentment possible. La informació és poder. L'accés a la informació augmenta el propi poder; quan una xarxa informal divulga noves idees i informació del grup fora del mateix, està desencadenant un procés de formació d'opinió sense comptar amb aquell. Com més es coneix sobre el funcionament de qualsevol cosa i més gran és la informació del que passa, més gran serà l'eficàcia política dels membres del grup.
6.- Accés igualitari als recursos que el grup necessita.
Si aquests principis són aplicats queda garantit que, qualsevol que siguin les estructures desenvolupades, que els líders estan controlats i responen davant el grup. El conjunt de persones que es trobi en llocs d'autoritat serà ampli, flexible, obert i temporal. No podran fàcilment institucionalitzar el seu poder perquè les decisions últimes seran preses pel grup en el seu conjunt.
Font: Fany Rubio. La tirania de la falta de estructuras. Feminismos en red. https://www.nodo50.org/mujeresred/feminismos-jo_freeman.html
Comentaris