El Confederalisme Democràtic (també conegut com comunalisme kurd), el sistema per crear una nació democràtica al Kurdistan. Aquest sistema no cerca la creació d'un Estat-nació kurd, sinó la creació d'una nació democràtica, la base és la societat civil organitzada autonomament de manera democràtica, el centre d'autogestió política és les assemblees de les comunitats i consells oberts locals, regits per la democràcia directa. Aquests, confederats lliurement i reunits en congressos generals, amb funcions de coordinació.
Democràcia, socialisme, ecologisme i feminisme, són els conceptes claus per comprendre el Confederalisme Democràtic que Öcalan ha definit com a “democràcia sense estat”. En aquest sentit Mustafà Karasu ha afirmat que el concepte de nació-estat és burgés i no socialista.
El poble kurd és la major nació sense Estat del món. Els gairebé 40 milions de kurds viuen a quatre països: Síria, l'Iraq, l'Iran i Turquia. Ocupen una àrea d'uns 400.00 quilòmetres quadrats; gairebé 200.000 al Kurdistan turc amb uns 15 milions d'habitants, 125.000 a l'Iran amb 13millones, 60.000 quilòmetres quadrats a l'Iraq vuit milions i uns 12.000 quilòmetres quadrats a Síria amb una mica més de dos milions d'habitants.
Per Öcalan la democràcia s’ha d’entendre en termes de drets de ciutadans. Definia el confederalisme, com a proposta d’organització d’una societat, com “una manera de democratitzar la interdependència sense renunciar al principi del control local”. Les societats primitives parties d’aquesta base que va destruir el desenvolupament de la societat jeràrquica construïda en un estat. De fet Öcalan considera l’estat com el pecat original de la humanitat i considera fracassats també els estats socialistes i així ho va recollir el ‘Manifest per a una Civilització democràtica’ aprovat pel vuitè congrés del PKK (2002). Segons Karasu (2009) el confederalisme democràtic s’estructura en quatre nivells:
- comunitats de poble o districte, interelacionats per la ciutat o regió
- grups socials, especialment dones i joves
- identitats: culturals, religioses i ètniques
- organitzacions de societat civil
“Aquest projecte s’edifica sobre l’autogovern de les comunitats locals i és organitzat en la forma de consells oberts, consells de ciutats, parlaments locals i congressos. Els ciutadans són ells mateixos agents d’aquest tipus d’autogovern, no autoritats basades en l’estat”.
El confederalisme democràtic realitza quatre crítiques a l'Estat-nació. La primera és que qualsevol Estat, sigui capitalista o socialista, es basa en la dominació d'una classe minoritària sobre les classes populars. A més suposa la dominació d'un grup ètnic o religiós sobre els altres, com succeeix en tots els Estats. La tercera qüestió és tot Estat es recolza en el patriarcat, la dominació d'homes sobre dones. En quart lloc, l'Estat necessita per sostenir-una societat productivista que destrueix a la mare terra. Els kurds autonomistes diuen que no es pot acabar amb el capitalisme sense eliminar l'Estat, i que no podem alliberar-nos de l'Estat sense lliurar-nos del patriarcat.
Es basa en els següents eixos:
Econòmic:
En l'àmbit econòmic el Confederalisme Democràtic busca un sistema que permeti tant la distribució justa dels recursos com la conservació del medi ambient, de manera que rebutja el capitalisme.
Sexual:
L'alliberament de la dona és l’altre pilar del Confederalisme Democràtic, que cerca crear una societat lliure de sexisme, tant aquell que ve de la societat tradicional patriarcal o de les interpretacions religioses sexistes, com el que prové de la mercantilització de la dona per la modernitat capitalista. Una societat alliberada de gèneres.
Ecològic:
Apostant per un socialisme democràtic on els recursos pertanyin al poble i l'economia estigui enfocada al bé social i no a l'acumulació de capital i el consumisme, causants tant d'injustícies socials com de grans agressions al medi natural.
És impossible saber per endavant el futur de la revolució kurda. Enmig d'una guerra atroç, en la qual estan directament implicades grans potències, ferotges dictadures i grups terroristes, li serà molt difícil sobreviure a tanta destrucció. Els recents atacs de Turquia i de l'Estat Islàmic poden ser una mostra del que depari el futur immediat. En tot cas, el que han fet fins ara és suficient per aixecar el major entusiasme, la major admiració, la més àmplia solidaritat en cada racó del planeta dels oprimits.
Fonts:
KurdisCat. Què és el Confederalisme Democràtic?
Raúl Zibechi a Tierra y Libertad: Confederalismo democrático
Comentaris