2 de març de 2017

Beneficis de la deconstrucció?

Ruben Sánchez | @RobenFawkes | solidaridad_obrera. Per deconstrucció s’entèn un procés de transformació personal i de canvi radical, prèviament hi ha un procés d’introspecció, de reflexió profunda de com ens hem format com a homes dins el patriarcat, per després executar la rebelió contra aquesta socialització masclista.


És un procés que comença amb moltes preguntes que requereixen de molta sinceritat amb un mateix.


La primera potser seria quins referents masculins hem tingut quan érem nens? Quins referents dins la nostra família, del nostre barri, del nostre grups d’amics, dels professors, del món del cinema, del futbol, de la música, de la televisió…? Com éren  o com són aquests referents? Quins atributs tenen? Com els definiriem com a homes? forts, temeraris, poderosos, violents, competitius,…freds, poc comunicatius, egoïstes, estrategues,…i preguntar-nos com aquests referents contestarien les següents preguntes que a la vegada ens fem a nosaltres mateixos:

  • Com ens relacionem amb altres homes? com ens saludem? Ens estrenyem fort les mans, ens donem cops a l’esquena, sacsejades, cops de puny a les espatlles? Ens fem petons?
  • Com interaccionem amb altres dones?
  • Quin rol i quines tasques desenvolupem dins el domicili? Quan de temps dediquem en comparació a les dones de la família a netejar, endreçar, comprar, cuinar,…?
  • Quin paper juguem en la criança, cura i educació de les criatures? El rol desenvolupat és d’autoritat, de passotisme, indiferència, d’imposició, de crits, d’intimidació…?
  • Quina actitud i paper hem realitzar quan un membre de la família s’ha posat malalt? I si els malalts som nosaltres com actuem?
  • Quin poder adquisitiu tenim o hem acumulat?
  • Com a homes disposàvem d’algun espai privilegiat dins la casa? una habitació pròpia per les aficions? el sofà on millor es veu la tv? l’hort on marxar cada cap de setmana? es negociava o no el temps lliure? Sempre hi havia prioritats abans que estar amb la família?
  • Quin rol i actituds mantenim durant les relacions sexuals?
  • Com hem actuat en les relacions sexo-afectives? Com hem gestionat la gelosia? Com parlem de les exparelles un cop s’han trencat les relacions? Quin tipus de relació construïm després del trencament? Som respectuosos quan no volen saber res de nosaltres? Si és així perquè?
  • Com actuem i som amb els nostres amics? Hi ha diferència si hi ha dones dins el grup? Realitzem o es realitzen acudits masclistes, bromes sexistes, comentaris homòfobs i/o vexatoris cap a les dones…?
  • En relació a la cura del propi cos i de la salut: Som negligents o abandònics? Som hipersensibles i hipocondríacs? Som agressius vers nosaltres mateixos? Ens resistim a anar al metge o preocupar-nos de prendre medicació quan estem malalts?
  • Infravalorem el treball, sou, dedicació de les dones a la família?
  • En relació al control de l’economia hi ha obsessió o despreocupació total?
  • Quins tipus de jocs i pel·lícules ens agraden més? tenen a veure amb la bel·licositat i la violència?
  • Al Carrer, a l’espai públic: com actuem, com seiem en els transports públics, com caminem, com mirem?
  • Ens costa escoltar? Ens costa callar? Ens costa reconèixer els errors? Ens costa mantenir-nos en un segon pla?
  • Què fem amb les nostres emocions? les compartim? les expressem? les canalitzem o les tapem?

De totes les respostes es pot fer un “mapa de la masculinitat”, no hi ha respostes correctes o incorrectes, però serveix per valorar i saber quin és el punt de partida, sobretot totes aquelles conductes que hem integrat en el gran conjunt de la “normalitat”, la naturalitat patriarcal.

Contra quines de les respostes anteriors t’has rebel·lat? Contra quins rols imposats i que continuen present en aquells referents sobretot dins la família has reaccionat? Quines d’aquelles conductes i actituds masclistes no les veus quan et mires al mirall però dones i companyes les han verbalitzat i t’han assenyalat que sí les tens?

La deconstrucció és un exercici de coratge, d’enfrontar-nos amb els nostres fantasmes interns, les pors, els complexes, les ombres i les carències, i sobretot a les mentides d’allò que havies de demostrar com a home…les màximes apreses ara podem qüestionar-les i rebutjar-les,…i arribarem a la terrible conclusió que tots com a homes hem exercit alguna forma de violència masclista al llarg de la nostra existència, sí, tots i cadascun de nosaltres. La deconstrucció és dolorosa i alliberadora al mateix temps, és permanent, 24 hores, 365 dies, un cop comença no té aturador, per això hi ha tanta resistència neomasclista.

Benefici personal de la deconstrucció? Doncs crec que no és això, no és l’objectiu, perquè principalment seran beneficiàries totes les dones de tot el món, i especialment aquelles que es creuïn a les nostres vides. Podem deixar d’acaronar-nos la base de l’escrot i començar de forma imminent aquesta deconstrucció per responsabilitat i acabar amb els 5000 anys de patriarcat? Segurament només així deixarem de ser armes de destrucció massiva per a les dones, les criatures, els altres homes i nosaltres mateixos, només així podrem viure totes i tots en llibertat…no està malament com a benefici col·lectiu oi?

Nota: si en algun moment hem optat per l'ús del masculí genèric, ho fem de molt mala gana, per no afegir pesadesa a les entrades, però sense que això suposi en cap cas que acata aquesta negació quotidiana de la presència de les dones en l'esdevenir del món.