1 de març de 2017

Mileva Maric, dona d’Einstein i… mare de la teoria de la Relativitat?


Marta Borraz | @martagborraz | eldiario.es. “Fa poc hem acabat un treball molt important que farà mundialment famós el meu marit”. Són les paraules que la matemàtica sèrbia Mileva Maric dirigia a una amiga abans de la publicació dels articles que van fer d’Albert Einstein el científic més popular del segle XX. Aquesta i altres frases incloses en les cartes que el físic va escriure a la seva dona, publicades els anys 80, en què utilitza referències a “la nostra feina” o “la nostra investigació” van obrir la porta al fet que la comunitat científica comencés a plantejar-se quin paper havia jugat Maric, la seva primera dona, en l’obra d’Einstein.

La possible coautoria va ser tema de conversa en xarxes socials després de l’anunci del descobriment de les ones gravitacionals el 11 de febrer. Van ser molts els usuaris que llavors van reivindicar aquesta dona com a científica, sobretot arran del post publicat al blog Joder Hermana Ones gravitacionals. En memòria de Mileva Maric.

Però el debat es va iniciar ja el 1990, en un congrés organitzat per l’Associació Nord-americana per a l’Avanç de la Ciència, que va concloure que no existia evidència per assegurar la participació activa de Mileva en l’obra d’Einstein, però tampoc per negar-la. Des de llavors, són molts els historiadors i científics que reconeixen la implicació de la matemàtica en els seus treballs científics arribant alguns, com el físic Evans Harris, a afirmar que la Teoria de la Relativitat és obra també d’ella.

Segons recull la investigadora i doctora en Ciències Químiques, Esther Rubio Herráez en el seu llibre Mileva-Einstein Maric ¿por qué en la sombra?, Harráez assegura que la teoria especial de la relativitat formulada el 1905, que constitueix l’inici de la general elaborada el 1916, es basa en “la tesi que Mileva va escriure i va presentar a supervisió del professor Weber, quan estudiava a l’Escola Politècnica de Zuric”. És allà on es va matricular per formar-se en matemàtiques i físiques uns anys abans, tot i que eren poques les dones que ho aconseguien, i on va conèixer Albert Einstein.

Una relació també intel·lectual

“Tots dos van començar una relació amorosa, però també intel·lectual, treballaven sempre junts i eren freqüents les seves discussions científiques, com es pot observar en les seves cartes”, sosté la professora d’Història i Filosofia de la Ciència, Inmaculada Perdomo. “Sempre s’ha dit que Einstein no era massa competent en matemàtiques i és sabut que Maric tenia un gran talent per a això, probablement ella traduís les seves intuïcions en fórmules”, apunta a eldiario.es Rubio Herráez.

Per Perdomo, un detall decisiu és que Mileva va passar un semestre a la Universitat de Heidelberg (Alemanya), on va rebre classes de la mà del Nobel Phillip Lenard, pioner en l’estudi de l’efecte fotoelèctric. Curiosament, escriu la llicenciada en Química Mercedes González Moreno en un article sobre el tema, “aquests continguts, sobre els quals només va rebre classes ella, protagonitzarien els treballats pels quals Einstein rebria el Nobel”.

I és que Albert Einstein no va rebre el premi per la Teoria General de la Relativitat, sinó especialment per la interpretació que va fer de l’efecte fotoelèctric. Aquest descobriment el va publicar en un article el 1905, al costat del de la teoria especial de la relativitat i el movimentbrowinià. Aquestes tres publicacions componen el que s’ha anomenat l’Annus Mirabilis d’Einstein (‘Any Admirable’) i, segons sembla, són en les quals Mileva Maric va poder col·laborar.

A González Moreno li sembla especialment revelador que des de la mort del físic, el 1955, “no es pogués publicar res sobre Mileva que inclogués paraules textuals del seu marit”. Segons l’autora, es van intentar publicar un parell de llibres que per motius judicials no van veure la llum.

La tendència es trenca a finals dels anys 80, quan es difonen les famoses cartes d’Einstein dirigides a ella. González Moreno rescata algunes referències per considerar-les especialment significatives: “Al llibre de Meyer hi ha dades empíriques per a la nostra investigació […] Tinc curiositat per saber si les nostres forces moleculars s’apliquen també”, escrivia Albert a la seva primera dona el 1901.

La polèmica continua oberta

La carrera científica de Maric, almenys a nivell formal, es va truncar el 1900, quan no va aconseguir superar l’últim examen d’accés al doctorat. “Es queda embarassada fora del matrimoni, amb el que això suposa en l’època, fet que provoca un cataclisme a la seva vida”, explica Rubio Herráez. Tot i això, segons aquells que defensen la coautoria de Mileva, seguiran sent companys intel·lectuals i uns anys més tard veuran la llum els tres articles que van fer mundialment famós Einstein. “A partir de llavors la carrera del físic mai serà tan brillant”, matisa la investigadora.

A més de a la suposada col·laboració amb el físic, durant els anys de matrimoni Maric es va dedicar a la criança dels seus fills i a les tasques de la llar. Poc abans del seu divorci, el 1914, Einstein escriu a la seva dona una carta amb una sèrie de condicions per a continuar amb el matrimoni. Entre elles, “hauràs d’encarregar-te de que la meva roba estigui ordenada, de que se em serveixin tres àpats al dia a la meva habitació” o “renunciaràs a tota relació personal amb mi, excepte quan ho requereixin les aparences socials i no esperaràs cap afecte de la meva part”.

Segons l’opinió de Perdomo, és el moment en què “ell ​​s’està fent famós i comença a considerar-la la mare dels seus fills, ja no la tracta d’igual a igual”. Finalment, el 1921 Einstein rep el Premi Nobel, del que lliura part de la quantia a Mileva, tal com havien estipulat en el divorci. Ella invertirà els diners en tractaments psiquiàtrics per l’Eduard, el fill de tots dos, al qual li diagnostiquen una malaltia mental.


Davant d’aquesta interpretació es troba una altra part de la comunitat científica, que posa en qüestió la participació de Mileva en l’obra d’Einstein. El professor d’Història de la Ciència de la Universitat de Texas, Alberto A. Martínez, nega un dels arguments emprats pels partidaris de la coautoria: que suposadament el físic A. F. Joffe va veure “els cèlebres manuscrits signats per Einstein-Maric” quan era “membre del comitè de redacció d’Anals de Física, la revista on van ser publicats”. Per a Martínez es tracta d’una interpretació errònia de les paraules de Joffe.

La polèmica continua sobre la taula, però del que sembla no haver-hi dubte és que Mileva Maric, tot i no aparèixer en els tractats de física ni ser coneguda pel públic, va ser una gran matemàtica. “Una d’aquestes dones que podien haver aconseguit el Nobel, però el paper de dones les desautoritzava com a veus legítimes i acabaven sempre signant ells: l’home com a subjecte de la ciència”, afirma Perdomo. En la seva opinió, la clau del debat rau en la interpretació que es faci de la història: “Si no es té en compte que la ciència és un saber col·lectiu i que el context social negava mèrits a les dones fins al punt de contribuir als avenços, però no signar, la història mai visibilitzarà a les dones “.

Nota: si en algun moment hem optat per l'ús del masculí genèric, ho fem de molt mala gana, per no afegir pesadesa a les entrades, però sense que això suposi en cap cas que acata aquesta negació quotidiana de la presència de les dones en l'esdevenir del món.