La història del drac

Potser no era pas tant Sant. Però la història és història perquè algú així la explicat. I ja veureu que en aquesta no sempre s'ha dit la veritat.



Bona gent de la comarca apropeu-vos a escoltar i pareu la vostra orella
que el que avui us vinc a explicar no és la història de Sant Jordi sinó la història del drac. Oh, yes! Incompresa criatura utilitzada per un tirà. En un regne de llegenda però també prou real passaven gana i penuries camperols i artesans. Els pocs diners que tenien al rei havien de pagar. I ell a canvi els protegia, deia, de les urpes i el foc del drac. Cada dia, afirmava: "un vilatà cal entregar" perquè el rèptil se'l cruspís i deixés de molestar. Això en termes demogràfics és una barbaritat. Quanta gent podia viure el segle XII a Montblanc? El que el poble no sabia és que era un drac vegetarià, que cultivava roses i els camperols tenia amagats. Però ai l'as! Que el monstre un dia ens va sortir republicà i va exigir la princesa com un àpat especial. Un soldat de Capadòcia, segons altres català, arribà un dia a la vila muntant un valent cavall. Cent vint quilos de ferralla damunt del pobre animal i no hi havia ecologistes per poder-ho denunciar. Sant Jordi promet al rei que liquidarà el drac però primer negocia que amb la princesa es vol casar i vol un munt de calerons i de terres per poder continuar explotant els vilants però ara ja com a heroi nacional. Quan arribi a la cova una sorpresa es trobarà i es que la princesa es viva però amb el drac es vol quedar doncs és una bèstia sàbia i de gran sensibilitat que es banya al riu cada dia no pas com el nostre soldat... Ja sabeu com acaba la història del pobre drac mort amb llança per Sant Jordi: Potser no era pas tant Sant. Però la història és història perquè algú així la explicat. I ja veureu que en aquesta no sempre s'ha dit la veritat. Sant Jordi va fotre el camp i es va retirar a un convent. La princesa es va quedar amb el drac i tots contents. Van muntar una comuna amb els camperols amagats. I van viure sense rei i aquest conte s'ha acabat.

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més